A Catalunya, el debat sobre la superfície mínima d’un habitatge habitable s’ha tornat molt rellevant. La combinació d'escassetat d’habitatge i preus alts ha fet que apareguin pisos realment petits, alguns de tan diminuts que semblen impossibles d'habitar. Però què diu la normativa sobre quant espai necessita un habitatge per considerar-se habitable?

Soc Jordi Castellà i aquí t'indico que la clau no és només als metres quadrats, sinó a complir els criteris d'habitabilitat. Un habitatge ha de garantir il·luminació i ventilació natural, disposar d'instal·lacions bàsiques com aigua, electricitat i evacuació d'aigües i complir l'eficiència energètica. A Catalunya, s’estableix que la superfície útil mínima d’un habitatge ha de ser de 36 metres quadrats, incloent-hi saló-menjador, cuina i bany, i comptar amb almenys una façana exterior. A més, el dormitori més petit no pot mesurar menys de sis metres quadrats, i l’alçada mínima en estades principals ha de ser de 2,50 metres.

Més enllà dels números, és essencial que l'habitatge compleixi els estàndards de seguretat, confort i qualitat. Una casa petita pot ser perfectament habitable si respecta la normativa vigent, té bona distribució interior i totes les instal·lacions necessàries. Les llicències, com la cèdula d'habitabilitat o la llicència de primera ocupació, són indispensables perquè l'habitatge sigui legal i es pugui vendre o llogar sense problemes.

La superfície mínima d'un habitatge habitable no només protegeix els habitants, sinó que també regula el mercat immobiliari, evitant abusos amb mini pisos que no compleixen estàndards bàsics. En un context en què la demanda és alta, és fonamental equilibrar la creativitat en el disseny amb el respecte a la normativa i a la dignitat dels qui hi viuran.

Conèixer i aplicar correctament els criteris d'habitabilitat a Catalunya permet oferir solucions innovadores i legals per als nous models de llar, assegurant que fins i tot els pisos més petits siguin funcionals i segurs.