En els últims anys he vist com la convivència en moltes comunitats de propietaris s'ha tibat per un motiu cada vegada més habitual: el lloguer vacacional. Soc Jordi Castellà i com a assessor immobiliari, m'he trobat a vegades a veïns confosos, propietaris preocupats i comunitats senceres que no saben què poden exigir… ni què estan prohibint de manera incorrecta. Per això, vull que serveixi aquest article pera aclarir quins drets tenen realment els veïns enfront del lloguer vacacional i on estan els límits que marca la llei.

El punt de partida està en l'article 17.12 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH). Aquesta norma permet que una comunitat pugui limitar els pisos turístics, és a dir,aquells inscrits oficialment com a tals, mitjançant un acord de tres cinquenes parts dels propietaris, que a més representin la mateixa proporció de quotes.Fins aquí, la comunitat té dret a actuar i la llei li dona eines per a fer-ho sense necessitat d'unanimitat.

Però aquí és on comencen els malentesos. Molts veïns creuen que aquest mateix acord serveix pera prohibir qualsevol lloguer de curta durada. I no: la recent Resolució de 29 de gener de 2025 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública ho ha deixat claríssim. L'article 17.12 només s'aplica a pisos turístics pròpiament dits. No es pot usar aquesta majoria qualificada per a vetar els lloguers vacacionals de temporada, que funcionen sota un règim distint.

Llavors, quins drets tenen realment els veïns quan perceben molèsties, soroll o un trànsit excessiu de persones? Primer, poden reclamar el compliment de les normes de convivència,exigir mesures enfront d'activitats molestes i sol·licitar que la comunitat actuï conforme a l'article 7.2 LPH contra propietaris els inquilins dels quals afectin greument la convivència. Això sí és legal i viable.

Però si la comunitat vol anar més enllà i prohibir el lloguer vacacional no turístic, necessita un acord unànime —com estableix l'article 17.6 LPH— perquè estaríem modificant el dret d'ús dels habitatges. Sense unanimitat, qualsevol prohibició és nul·la.

Per tant, tant els veïns com les comunitats sí que tenen eines per a gestionar problemes reals…però no poden excedir els límits de la llei, ja que la convivència i la legalitat han d'anar de bracet. I entendre aquests matisos és el primer pas pera aconseguir-lo.