El perfil del comprador jove ha canviat més en els darrers anys que en dècades anteriors. Ja no es tracta d'adquirir un habitatge com a símbol d'èxit, sinó com una resposta pràctica a un mercat cada cop més exigent. Els joves han passat de veure la compra com una càrrega a considerar-la una eina de protecció davant de la incertesa.

La principal causa d'aquest canvi de mentalitat és el lloguer. Preus alts, contractes inestables i una oferta molt limitada han fet que llogar sigui, per a molts, una solució temporal que es prolonga massa. Davant d'aquest escenari, comprar es comença a percebre com una manera de posar límits a la despesa mensual i guanyar control sobre el futur.

Això sí, aquest gir no vol dir independència total. El paper de la família és clau. Molts joves poden assumir una hipoteca, però no tenen el capital inicial necessari. Aquí entra en joc l’ajuda dels pares, sigui aportant estalvi, avalant o estructurant préstecs familiars que permetin completar l’operació. Sense aquest suport, gran part de les compres no serien possibles.

També hi influeix un major coneixement financer. Els joves comparen, pregunten i analitzen. Saben que no es tracta només del preu de l'immoble, sinó d'impostos, despeses associades i estabilitat laboral. Aquest comprador és més prudent i menys impulsiu que en altres èpoques.

A nivell bancari, el context acompanya una mica més. Les entitats mostren més disposició a prestar si el perfil és sòlid i el finançament no és excessiu. Tot i això, l'accés continua sent desigual i condicionat per la situació personal de cada comprador.

El gran problema continua sent la manca d'habitatge assequible, tant de lloguer com de propietat. Sense una resposta estructural, molts joves continuaran prenent decisions forçades pel mercat i no pas per preferència.

Soc Jordi Castellà, agent immobiliari expert, i des del meu punt de vista aquest canvi de mentalitat no és una moda, sinó una adaptació necessària. El jove comprador actual no compra abans perquè ho vulgui, sinó perquè el mercat l'ha empès a fer-ho.